Pensar la Comunicació

ELS ESTUDIS I LA RECERCA EN COMUNICACIÓ A GIRONA (PART I)

La meva condició de professor en els estudis de Comunicació de la Universitat de Girona em porta, sovint, a pensar –i repensar– tot el que envolta el fenomen de la Comunicació, i quan miro enrere i veig els esforços que hem fet en les darreres dècades per impulsar la recerca en aquest àmbit, recordo els contratemps que hem patit, i tinc clar que estem davant d’una situació i d’un moment que no podem desaprofitar.

M’he proposat utilitzar aquest bloc per plasmar, periòdicament, els records, les reflexions i les propostes de futur, amb l’objectiu d’intentar millorar la docència i la recerca en Comunicació a Girona.

En l’àmbit de la docència hem de ser molt curosos a l’hora d’explicar el sentit i el funcionament de la comunicació. Hem de prioritzar la idea que la comunicació acostuma a actuar com un sistema de conformació de consciències i opinions, o sigui que es converteix en un material estratègic de primera categoria, i que el poder, és clar, malda per controlar-la.

Des d’aquesta perspectiva, és més fàcil entendre el paper fonamental que tota societat –i sobretot, els seus òrgans de poder– atorga als mitjans de comunicació. Cal, doncs, estar-hi molt atents, ja que és evident que el context històric i social resulta, determinant, i no només en règims no democràtics.

Sessió de la Societat Catalana de Comunicació a Girona

Sessió de la Societat Catalana de Comunicació a Girona

Els mitjans de comunicació de masses són mitjans de difusió d’idees que tenen una influència molt superior a la que mai hagin pogut tenir altres instruments tradicionals de transmissió d’idees, com ara l’escola, la trona religiosa o l’edició de llibres. I aquests mitjans de comunicació de masses tenen en l’àmbit de la societat l’efecte de la pluja fina, ja que injecten als seus receptors, de forma poc perceptible però molt eficaç, tota mena d’idees, d’actituds i de comportaments passius.

La premsa escrita, la ràdio, la televisió i ara més que mai internet, ens fan arribar a casa, dia a dia, missatges –sovint informacions trufades d’opinió–, que nosaltres rebem –acceptem– potser sense gaire interès, però, de ben segur, també sense gaire esforç. Els mitjans de comunicació, doncs, transiten per les nostres vides, esdevenen persuasió constant i prefiguren la nostra manera de pensar i d’entendre el món.eldimoni

Bonart

Les publicacions digitals “El Dimoni” i “Bonart” -també en paper- són unes significatives mostres de l’evolució de la comunicació gironina

Cal incorporar la lectura dels mitjans de comunicació a les escoles. És a dir, cal ensenyar a descodificar els missatges. Per saber “llegir” qualsevol mitjà, en qualsevol llenguatge, el primer que hem de saber és qui és el propietari d’aquest mitjà, i a partir d’aquí es pot començar a aprendre a descodificar. Hem de procurar instruir als nostres joves, tant des del punt de vista de receptors com d’emissors del missatge.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.