ELS ESTUDIS I LA RECERCA EN COMUNICACIÓ A GIRONA (PART XI)

Algú es podria preguntar: per què Girona ha de ser un espai important i molt significatiu, en el context català i espanyol, de la recerca i la docència en Comunicació?

Sens dubte, Girona és un clar referent històric en l’àmbit de la Comunicació. L’any 1787 ja veia la llum a la ciutat de Girona la primera publicació periòdica: la Gazeta de Gerona. El pes aclaparador de la premsa escrita en el marc de la història dels mitjans de comunicació és indiscutible i, per tant, el seu protagonisme resulta gairebé absolut. Tenim coneixement de l’existència a la ciutat de Girona de més de 500 publicacions. És clar que algunes d’elles han estat gairebé testimonials, mentre que d’altres han representat una part rellevant de la mateixa història de la ciutat. L’explosió de butlletins i òrgans portaveus del teixit associatiu en la Girona democràtica, sobretot a partir dels anys 1980, és tan espectacular (insistim, però, que a vegades no passen de ser fulletons de poc relleu i de vida efímera) que es fa difícil de tenir un coneixement absolut del que s’ha publicat en aquest període.

Al llarg del primer terç del segle XX es produeixen a Catalunya tot un seguit de transformacions socials i econòmiques, que defineixen un nou model de societat, posteriorment coneguda com a “societat de masses”, i que tindrà una clara incidència en el camp de la comunicació. Aquest procés de transformació és molt similar al que ja s’havia produït, anys enrere, a d’altres països europeus més desenvolupats i als EUA.

La Segona República va representar, en gran mesura, la culminació del procés de modernització i l’aplicació dels nous models i conceptes de la comunicació, on es prioritzava la notícia en detriment de l’article d’opinió, trencant la tendència periodística del vuit-cents. Amb tot, l’efervescència política del període republicà va incrementar, també, la necessitat de les formacions polítiques, constretes en temps de la dictadura de Primo de Rivera, de crear els seus òrgans d’opinió. A la ciutat de Girona, en aquells moments, els seus dos diaris per excel·lència –L’Autonomista i el Diari de Girona– assolien la plena maduresa i es constituïen com a clars referents en l’àmbit de la comunicació gironina. Ara bé, l’espai comunicatiu s’havia de repartir entre la premsa escrita i un nou mitjà que apareixia amb gran força: la ràdio.

Les restriccions imposades pel règim franquista aturaren el procés modernitzador, i els mitjans de comunicació foren posats al servei de la transmissió ideològica. Amb la reinstauració democràtica de la segona meitat dels anys setanta es produeix, com hem apuntat, una important eclosió de periòdics i revistes, de la mà, sobretot, d’una societat civil àvida de comunicació. Actualment les noves tecnologies han revolucionat el camp de la comunicació i han obert les portes a un munt de possibilitats del qual fins avui se’ns fa difícil albirar el futur. Internet, la teranyina mundial, ha obligat a replantejar molts conceptes i models comunicatius. Malgrat tot, la necessitat social de disposar d’una informació de proximitat ha mantingut la carta de naturalesa i la condició de producte de gran transcendència a la comunicació local. Girona ha estat una protagonista indiscutible al llarg de la història de la Comunicació.

Girona està, doncs, legitimada –d’acord amb la seva història, potencialitat i iniciativa–, per construir un potent projecte comunicatiu. La seva Universitat ha d’esdevenir l’instrument de coordinació de tots els agents implicats, i el Campus de la Comunicació l’espai comú on desenvolupar el projecte.