ELS ESTUDIS I LA RECERCA EN COMUNICACIÓ A GIRONA (PART III)
A l’espectacularitat de l’informe d’El País de l’any 1991, al qual ens referíem a l’anterior post (i que sens dubte, obviava les dificultats d’integració dels barris i de diversos ciutadans que, segons expressió del periodista Pau Lanao “no es poden identificar amb una realitat potser massa perfecta i sense portes per entrar”) s’hi afegiria un fet de gran transcendència per la ciutat de Girona, i que s’esdevindria pocs mesos després de la celebració de la primera Conferència de la Societat. El dia 12 de desembre de 1991, les campanes de la catedral van repicar amb força anunciant que el Parlament de Catalunya havia donat llum verd a la creació de la Universitat de Girona. Els estudis universitaris, fins aleshores, havien subsistit afectats per la més deplorable precarietat. Ja mai més res seria igual. En aquesta dècada de conferències de la SCC, les principals transformacions de la ciutat han anat de la mà de l’arribada massiva de nous estudiants.
El Barri Vell gironí s’ha revitalitzat, s’ha multiplicat l’intercanvi humà i l’empenta d’aquest sector estudiantil ha fomentat, molt més que qualsevol reforma urbanística, el trencament de la imatge d’una ciutat “grisa i negra”. Fins i tot, els aspectes més lúdics –la nit gironina s’havia caracteritzat tradicionalment pel seu ensopiment– s’han vist dinamitzats per la vida universitària. Com va escriure l’arquitecte Joaquim Bover en un llibre sobre l’àrea urbana de Girona: “La Universitat és avui una de les empreses que més inverteixen i provoquen inversió externa, directament o indirectament, des d’un punt de vista físic, en la construcció i consolidació d’un patrimoni. I en el camp empíric, es projecta culturalment en un ventall internacional que ens enriqueix”. Evidentment, en una ciutat petita i delicada com és Girona, disposar de la massa estudiantil de la Universitat de Girona (més de 13.000 estudiants en el curs 1998-1999), la transformació és absolutament obligada.
Hem fet referència a una discreta realitat pel que fa a la investigació sobre comunicació a Girona. Certament, la manca d’estudis universitaris, fins l’any 2006, ho havia propiciat. Els estudis de periodisme i comunicació s’havien de cursar fora de l’àrea gironina. Així mateix, i a tall d’exemple, apuntem que una manca de sensibilitat i un excés de gremialisme va fer desestimar (o millor dit, ignorar) una proposta que férem a la Universitat de Girona, el mes de desembre de l’any 1998, amb el visti-i-plau de la SCC, d’organitzar un curs de postgrau sota el títol genèric de “Història i models de la comunicació”.