ELS ESTUDIS I LA RECERCA EN COMUNICACIÓ A GIRONA (PART XII)

El Campus de Comunicació de la UdG ha de tenir en la Comunicació Local un dels seus principals actius i el seu gran element diferenciador.

La creació d’una xarxa de comunicació local a Catalunya ha representat un fenomen històric molt característic d’aquest país. Amb tot, en l’era de les noves tecnologies, de la teranyina mundial i de la globalització s’ha fet possible el que semblaria la major contradicció de la humanitat: tenir notícia del què passa a l’altre cantó del planeta de forma instantània, mentre que som incapaços de saber el què preocupa el nostre veí; en definitiva acostumem a tenir moltes dificultats per conèixer la realitat més propera, la del nostre territori, la del nostre àmbit més quotidià. De fet, però, la tradició periodística a Catalunya s’ha caracteritzat per la seva profunda vocació comarcal i, per tant de proximitat. No obstant això, des de les darreres dues dècades del segle XX, la dimensió de la globalització, potenciada per les noves tecnologies, semblava debilitar el protagonisme de la comunicació més propera. Internet està provocant uns canvis socials d’hàbits de consum i d’hàbits de comunicació. Ens relacionem amb el món d’una manera diferent. L’era de la premsa escrita i la de la televisió deixa pas a l’era d’Internet, la relació clàssica emissor-receptor es transforma.

Cal relativitzar la dicotomia global-local, sobretot si existeix la temptació d’introduir termes d’exclusió. Són necessaris els escenaris locals per a les actuacions globals. Internet és un mitjà de comunicació que permet per primera vegada la comunicació entre moltes persones, a una escala global, però amb importants repercussions en els escenaris locals.

És clar que el concepte local no hauria de representar l’antítesi del concepte global. Pensar localment i actuar globalment, aquesta és la fórmula que dóna sentit als processos comunicatius, és el que es coneix com a glocalització, un modisme que defineix aquesta realitat. De fet, les tecnologies actuals no únicament multipliquen els espais globals, sinó que també multipliquen els espais locals. En aquest aparent paradoxa es pot interpretar la revitalització de l’interès per la idea de local. És ben cert, que la societat digital ha representat un instrument molt valuós per el desenvolupament de la comunicació local, ja que li ha permès disposar en igualtat de condicions dels elements que, fins aleshores, eren molt exclusius de la comunicació general, o sigui de l’accés a les dades, al seu tractament i al procés tecnològic d’elaboració del producte i, finalment, de la seva difusió. El bon comunicador és aquell que sap cercar la relació de la informació local, amb contextos geogràficament més amplis, ja siguin nacionals, estatals o internacionals, aquell que investiga i interrelaciona.

Manuel Castells ha reflexionat al voltant de la necessitat d’incardinar escenaris locals per a les actuacions globals, i ha descrit Internet com a l’instrument que ha permès, per primera vegada, la comunicació de molts a molts en un temps escollit i a una escala global, però amb importants repercussions en els escenaris locals. De fet, resulta indispensable la participació ciutadana en l’elaboració d’informació de qualitat vehiculada des de la xarxa. La intenció de preservar la cultura pròpia i la necessitat que te qualsevol receptor de sentir-se partícip del contingut dels mitjans que l’envolten, representa l’única arma que tenen els mitjans locals per equiparar-se a la resta en el procés de globalització. I fixem-nos atentament en el fet que la globalització no ha de comportar necessàriament homogeneïtzació cultural i social. La comunicació local inserida en el context global representa, en l’època de les noves tecnologies, la confirmació d’una realitat: l’articulació i pervivència de les identitats locals i nacionals.

Global i local constitueixen les dues cares d’una mateixa moneda. Mentre que s’han estès, de manera imparable i en els darrer anys, les xarxes que possibiliten la intercomunicació en temps real al llarg del planeta, el valor social de la informació local ha experimentat un avenç impensable.

L’objectiu del Campus de la Comunicació de la UdG ha de ser, també, interpretar el món des del territori, cercar les sinèrgies entre tots els actors de la Comunicació i projectar i universalitzar Catalunya i Girona.