Lluís Costa estira un fil prim i contradictori, la relació i influències mútues entre el nacionalisme cubà i Catalunya, i ens aporta els elements bàsics d’aquesta relació. L’exploració transita principalment per la formació del sentiment nacional cubà i per la creixent estructuració d’un moviment independentista que culminaria amb la plena independització de l’illa de Cuba de la seva metròpoli.
Convé subratllar que les febleses i contradiccions d’aquest sentiment nacional cubà s’han de relacionar directament tant amb el caràcter molt desestructurat de la societat cubana, el paper de les classes dominants en relació amb les autoritats metropolitanes, i l’actitud generalment intransigent i repressora d’aquestes. El joc d’interessos entrecreuats, el paper de l’esclavatge i de l’abolicionisme, la proximitat dels Estats Units i dels moviments annexionistes, les actituds tèbiament reformistes d’altres, són els ingredients d’un procés que, amb vacil·lacions, conduiria inexorablement cap a la independència.
Hi ha, en la formulació del catalanisme polític, molta coincidència i un cert paral·lelisme amb els moviments independentistes cubans i hi ha, sobretot, un mimetisme dels catalans de Cuba cap a la situació política i a l’evolució econòmica i social a Catalunya, com ho palesa el repàs que Lluís Costa fa de les publicacions catalanes aparegudes a Cuba.
El fil és feble, però els resultats són clars i aquest és el mèrit del treball de Lluís Costa, que fa un recorregut clar i entenedor pel procés d’afirmació ideològica de l’independentisme cubà i intercala amb eficàcia els episodis que avalen una connexió entre aquest procés tan alliçonador i el fet català.
Extret del pròleg de Joaquim Nadal i Farreras
Any: 2006
ISBN: 978-84-8415-823-3
Editorial: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
El llibre als mitjans: